top of page

           L'amplificador com a part integral de la idea de guitarra elèctrica

 

 

La guitarra elèctrica constitueix un instrument recent on la concepció i el disseny no s'enténen sense integrar el sistema d'amplificació. Efectivament, la guitarra elèctrica és un sistema que consta com a mínim de dues parts, aquestes parts són el generador de so i l'amplificador.

 

El generador de so és la guitarra en si mateixa, la qual es construeix de cos sòlid o semiacústic per evitar o minimitzar els acoblaments entre altaveu i un sistema de captació electromagnètic no lineal (pastilles)

 

D'aquesta manera, la guitarra elèctrica, al contrari de l'acústica, és, tant pel disseny constructiu com pel sistema de captació no lineal, incapaç de generar prou textura harmònica per ser un so musical viable, encarregant-se d'aquesta funció el sistema d'amplificació , sistema,  que no només actua a nivell quantitatiu produint nivells de dinàmica i increment de projecció i volum, sinó que també - i més rellevant - ho fa qualitativament al restablir l'equilibri harmònic de veus necessari per a un so musicalment funcional

 

Dit d'una altra manera, la font de so a amplificar - la guitarra sòlida o semisòlida - és incompleta i musicalment inviable, per tant no és encertat aplicar criteris de linealitat a l'amplificació,  ja que estaríem magnificant un so "amusical" , en conseqüència, les tècniques d'alta fidelitat que serveixen per amplificar fonts completes,  com el so directe, o les de la música ja gravada, no són del tot útils a l'amplificació de guitarra elèctrica,  doncs l'objectiu  es troba en un horitzó delimitat i concret. o sigui, reproduir la música respectant el senyal original, en canvi,  en l'amplificació d'instrument musical, la font (la guitarra i la pastilla) no és un so «acabat », sinó un so en «construcció»  per tant l'horitzó de referència és una idea interna subjectiva, conseqüència del criteri estètic i cultural del dissenyador del sistema, i que acaba materialitzant-se amb major o menor èxit impregnant un segell personal

 

Aquesta subjectivitat en la concepció del so,  converteix el disseny i construcció d'amplificadors en un procés de pura generació de so, és a dir: en un instrument musical per si mateix,  un concepte en les antípodes de la idea - molts cops en circulació - d'un objete industrial funcional y accesori a la guitarra.- . L'amplificador, i ho podem afirmar emfàtica i inequivocament, és una part integral solidària en la concepció d'idea de guitarra elèctrica,  i ho és com a mínim – sinó més – al 50%

 

Per tant, l'aproximació metodològica requereix una visió estètica prèvia,  i no només una execució estrictament teòrica d'un circuit electrònic, ja que això, a l'entorn musical, ens porta amb massa frequencia a una desafortunada i simplista "visió tunel". En aquest sentit,  l'ús de tècniques poc canòniques, algunes a la vora de "l'errada" com la recerca de distorsió harmònica i d'ample de banda, les asimetries de la senyal, els desemparellaments d'impedàncies etc...no només són perfectament acceptables,  sinó que es busquen conscientment,  en un esforç per aconseguir aquest elusiu so musicalment estimulant. Resumint: Mentre el circuit sigui estable, fiable i raonablement silenciós a nivell de soroll, qualsevol extravagància,  que seria inacceptable en un entorn més estricte com el de l'alta fidelitat, en instrument musical pot marcar la diferència entre un so musical i estimulant i un altre estèril i buit de contingut . Per tot això, una vegada comprovats els necessaris criteris de fiabilitat, estabilitat i robustesa esmentats, la valoració del producte,  només és finalment quantificable pel músic mitjançant el que és sens dubte obvi, o sigui,  en el senzill acte de provar l'amplificador i decidir si el so resultant compleix les seves expectatives d'utilitat a la seva idea estètica. Qualsevol altra consideració del tipus tècnic o comercial no hauria de tenir, des del meu punt de vista, cap altre utilitat 

 

Joan Payàs 

 

Vic 10/07/2022

bottom of page